Francesc Català-Roca

LA MIRADA SELECTIVA

«Quan fem una fotografia tenim tantes possibilitats, punts de vista i situacions, que el simple fet de triar ja és una creació.»

El que és rellevant és la mirada del fotògraf, que fa senzill i directe l’impuls de fotografiar, que resta en lloc de sumar, que mira de cara, que enquadra des de la cintura i dispara des del cor, que està dotat de curiositat i empatia per tot allò que és humà.

EL TESTIMONI SILENCIÓS

«Mai no he tingut problemes amb la gent que he fotografiat; he tingut la intuïció, sabia quan ho havia de demanar i quan no.»

Les imatges de Català-Roca van dignificar tot allò que van tocar. No hi ha mostres de condescendència ni de judici quan dirigeix la seva mirada a la gent humil del camp o la ciutat. Sap respectar la distància exacta per narrar des de la posició de testimoni, com a fotògraf absent, i l’encerta en la síntesi de convertir en fotografia un fet banal.

CARRASCOSA DEL CAMPO

«Quan treballava en el llibre de Conca, em vaig assabentar d’una corrida de toros que s’havia de fer un diumenge a la població de Carrascosa del Campo. [...] Dominguín, que tenia una finca en un lloc molt a prop del poble, havia organitzat aquesta corrida per impressionar la que després va ser la seva dona, Lucía Bosé. Amb ell van torejar Domingo Ortega i Antonio Bienvenida. Tot un gran cartell per a una plaça de poble!»

Català-Roca va recordar aquell dia del 1954 com el dia en què va fer les millors fotos en una sola jornada.

Aquí es mostren imatges d’aquell dia exposades com li agradava a l’autor: sense marc, sense vidre, abraçades a un bastidor quan encara són humides. Res no podia pertorbar la fortalesa de la imatge, ni calia patir per un possible deteriorament, ja que, en la seva concepció, el valor de la imatge fotogràfica rau en la capacitat de reproducció infinita, i ell abomina el concepte artístic d’obra única.

LA MEMÒRIA CONSTRUÏDA

«Em vaig adonar que era testimoni de coses que desapareixerien ràpidament, ho pressentia; al cap de cinc anys ja no hauria pogut fer aquestes fotografies.»

Català-Roca va dedicar més de tres dècades de la seva vida a la tasca de documentar la realitat de la seva època amb un exquisit domini tècnic de la llum i la composició. El seu llegat conté més de 200.000 negatius impecables, ja que, en l’exigència per rebutjar el que és superflu, va descartar qualsevol disparament imperfecte.

ARQUITECTURA

«Cal visitar el lloc, després pensar-hi i, finalment, buscar-lo de nou i trobar-hi l’angle o la visió que el resumeixi i l’expressi de la manera més eloqüent possible.»

La fotografia d’arquitectura, a la qual Català-Roca es va dedicar intermitentment al llarg de tota la seva carrera, va ocupar un lloc destacat en la seva obra.

La seva mirada, que incorporava el bagatge de l’avantguarda heroica de la New Vision –les visions diagonals, els picats i els contrapicats, i la magnificació dels detalls i el geometrisme–, va ser fonamental per als joves arquitectes del Grup R (Barcelona, 1951-1961), ja que hi van trobar la plasmació en fotografia d’allò que ells representaven en arquitectura.