Francesc Català-Roca, fill del fotògraf Pere Català Pic, neix a Valls el 19 de març.
Es trasllada a Barcelona amb la seva família, on Pere Català Pic compagina la fotografia publicitària i industrial amb la seva tasca com a teòric i pedagog.
Les relacions de Pere Català amb l’ADLAN i el GATCPAC propicien la introducció de Francesc Català-Roca en els cercles culturals d’avantguarda.
S’independitza del pare i obre el seu propi laboratori. A partir d’aquest moment compagina la tasca de fotògraf professional amb la recerca i la investigació de noves tècniques.
Dues fotografies seves són premiades per la revista Popular Photography.
Guanya el Premi Ciutat de Barcelona de Fotografia amb la col·lecció «Octubre».
És guardonat, per segona vegada, amb el Premi Ciutat de Barcelona de Fotografia i amb el Premi Ciutat de Barcelona de Cinema per la seva primera pel·lícula, La Ciudad Condal en otoño.
Comença a col·laborar a Revista: Semanario de Actualidades, Arte y Letras, on cobreix la part gràfica dels reportatges de Cesáreo Rodríguez-Aguilera.
Col·labora en la primera exposició del Grup R a les Galeries Laietanes, i continuarà fent-ho fins que el grup es dissolgui, l’any 1961.
Inicia la seva amistat amb Joan Miró.
Primera exposició individual a la Sala Caralt de Barcelona, on mostra les seves fotografies en grans ampliacions, sense paspartú i sense vidre, com sempre farà en endavant.
L’Editorial Barna publica Barcelona, amb text de Luis Romero. Amb aquesta publicació inicia una llarga trajectòria dins el món dels llibres de reportatges.
Col·labora habitualment amb Edicions Destino, i cobreix la part gràfica d’un gran nombre de guies turístiques.
Rep l’encàrrec de muntar grans plafons fotogràfics per a l’Exposició Universal de Brussel·les.
Col·labora en la quarta i última exposició del Grup R a les Galeries Laietanes.
Des de la Direcció General de Turisme rep l’encàrrec de fer fotografies arreu d’Espanya. Aprofita aquests viatges per fer les seves pròpies fotografies.
Es casa amb la danesa Lilly Pedersen, amb qui tindrà dos fills, en Martí i l’Andreu.
Reprèn l’activitat cinematogràfica amb la realització d’una sèrie de reportatges per a Televisió Espanyola.
Per encàrrec d’Aimé Maeght comença a fer documentals relatius a diversos artistes plàstics: Miró, Chillida, Guinovart…
Arran d’un projecte de l’Editorial Blume, inicia els seus viatges a Amèrica. Deixa definitivament el blanc i negre.
Presenta la primera exposició retrospectiva a la Galeria Maeght de Barcelona amb el títol «Francesc Català-Roca. Fotografies. Artistes. Arquitectura. Personatges. Toros».
És guardonat pel Ministeri de Cultura amb el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, concedit per primera vegada a un fotògraf.
Presenta a la Biblioteca Nacional de Madrid l’exposició itinerant «Personajes de los años 50».
Presenta una exposició retrospectiva al Queen Sofía Spanish Institute de Nova York amb el títol «Francesc Català-Roca. Photographs».
La Generalitat de Catalunya el guardona amb el Premi d’Arts Plàstiques i li concedeix la Creu de Sant Jordi.
L’Ajuntament de Barcelona li concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Artístic, i la Fundació Miró el guardona amb el Premi Ocell Solar.
Presenta l’exposició «Mirar Miró. El Joan Miró de Català-Roca» a La Pedrera.
Català-Roca fa el seu darrer viatge, a Granada, on imparteix una conferència sobre fotografia i arquitectura.
Mor el 5 de març.